Avui hem posat en comú les lectures que vam estar treballant per grups en la sessió anterior. Ha estat una classe molt profitosa i realment entretinguda, perquè hem donat diferents punts de vista sobre un tema importantíssim, la tasca de mestra i la relació que ha de tenir l’escola amb les TIC. He pogut extreure diferents conclusions que exposo a continuació:
- El gran repte que hem de tenir quan siguem mestres és fer que els alumnes passin de lectors a autors. Hem sembla una comparació idònia per a descriure un mètode educatiu que consisteix en fer que els alumnes no siguin subjectes passius en el seu procés d’aprenentatge, sinó subjectes actius que tinguin capacitat de crear. Crec que l’experimentació i la disposició favorable a aprendre i innovar per part dels alumnes és un punt importantíssim per a aconseguir un procés d’ensenyament i d’aprenentatge complet. Per a facilitar i incentivar aquest sentiment d’implicació activa a l’aula crec que les noves tecnologies tenen un paper imprescindible. Les TIC haurien de ser un recurs a l’aula que es complementin amb diferents activitats i metodologies i que representin una eina atractiva i motivadora pels alumnes.
Com ja he dit, les TIC han de ser un recurs complementari i, per tant, s’ha d’evitar totalment que siguin un substitut dels llibres i l’escriptura. L’alumne ha de tenir una “alfabetització total”, per tant, ha de dominar tots els camps, totes les àrees curriculars i totes les estratègies que li permetin incorporar-se i actuar de manera activa i crítica a la societat.
Creia que, entenent les TIC com a eina suplementària, no eren capaces d’englobar tots els continguts acadèmics, però m’he adonat que estava equivocada. Existeix el programa Clic (http://clic.xtec.cat/es/ ), que és capaç de treballar totes les àrees curriculars. No obstant això, si se’n fa un mal ús d’aquest es pot caure en un error; el Clic, com molts altres programes interactius i didàctics, ajuda a posar en pràctica allò après a l’aula. Tot i això, crec que ho fa d’una manera superficial i no permet que l’alumne aprengui de manera significativa, perquè no existeix debat ni intercanvi d’idees entre companys i, per tant, no hi ha una modificació o reestructuració dels seus coneixements; a més a més, és possible que vegin aquests programes com a jocs i no els facin servir conscients del que els aporta (saben que poden repetir l’exercici els cops que vulguin i actuen per assaig-error – van temptejant la resposta correcta - ).
Per últim vull destacar una reflexió que hem extret d’un vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=xLRt0mvvpBk ) vist a classe i que hem sembla totalment certa: les noves tecnologies no canviaran l’escola si l’escola no canvia i, per tant, de què serveix la tecnologia a les aules si la metodologia de l’escola segueix sent la mateixa? Als nostres inicis com a mestra tendirem a ensenyar com ho han fet amb nosaltres, però la nostra professió requereix de constant formació, per tant, crec que és fonamental la capacitació del mestre en l’ús de les noves tecnologies per a que realment compleixin la funció que tenen i desenvolupin una educació que respongui a les demandes de la societat del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada