Avui hem estat parlant de les característiques de les imatges en moviment i hem fet una mirada al passat, recordant l'evolució dels diferents estris per crear moviment en les imatges. He après diferents característiques, com per exemple que les imatges persisteixen en la retina 1/5 segons. Hem continuat dels fotogrames, que ja coneixia, però he après que la velocitat dels fotogrames aproximadament és de 12 fotogrames per segon, fet que m’ha semblat sorprenent. I, per últim, he conegut els diferents tipus d’animació: stop motion (és el que nosaltres hem realitzat), pixilació, animació de retalls i la rotoscopia. Posteriorment, hem passat a parlar de la part que més m’ha interessat, els diferents eines per veure imatges en moviment: Taumàtrop (1825), Fenasquistoscopi (1832), entre molts altres. Però, el que més m’ha impactat ha estat el Praxinoscopi (1877).
Un cop acabada la teoria, hem procedit a realitzar la nostra pel·lícula en stop motion. La veritat és que he tingut poques dificultats, perquè ja havia realitzat feia anys una pel·lícula a l'assignatura d'informàtica a l'escola i tinc facilitat en l'ús de programes informàtics. Tot i això, m'he adonat que la professora explicava els passos a seguir de manera molt ràpida i des d'un nivell elevat, i crec que, per a que hi hagi un aprenentatge significatiu el professor o la professora ha de baixar el seu nivell per a poder posar-se a "l'alçada" dels alumnes i, així, assegurar-se que el seu aprenentatge es duu a terme des d'un nivell inicial i els alumnes van construint els seus conexiements progressivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada