ACABEM TOT EL QUE HAVÍEM COMENÇAT!
Avui hem tingut l'última sessió amb l'Eduard. He tingut la sensació que durant les classes amb aquest professor no ha hagut molta atenció individualitzada; el professor ens presenta la tasca que hem de realitzar, la data límit de lliurament i ens posem a treballar sense que prèviament i de manera conjunta ens hagi fet un resum o una explicació de les eines bàsiques per fer servir els programes que utilitzavem. És cert que ell està present a classe i que si tenim qualsevol dubte ens el respon, però també és cert que som molts alumnes a la classe, molts anem perduts i no sabem com continuar i ell no dóna a l'abast per a resoldre tots els dubtes. Per tant, en moltes sessions de classe amb ell, acabo amb la sensació de no haver après res. Possiblement, el principal motiu d'aquesta poca atenció individualitzada i personal que comentava a l'inici del missatge és la falta de temps. Crec que aquesta assignatura és una de les més interessants que hem fet fins ara i una de les quals hem d'exreure molt de profit, perquè és un reflex de la realitat d'avui dia, si no tenim recursos per a aplicar a l'aula, difícilment ens podrem adaptar a les demandes de la societat.
En entrades del bloc anteriors, havia comentat que trobo que una de les millors maneres d'aprendre era experimentant per tu sol, equivocan-te i corregint els errors. Em mantinc en aquesta postura, però hi vull fer una modificació: una de les millors maneres s'aprendre significativament és experimentant, però només serà un aprenentatge correcte i vàlid per l'alumnat quan el mestre sigui guia i acompanyant durant tot el procés.
He arribat a aquesta conclusíó a causa de la meva experiència com a alumna en una assignatura que no domino gaire. Al principi creia que descobrir jo sola el funcionament dels programes m'estava fent aprendre i adquirir tècnica i manipulació amb el programa. Però, just ahir, una companya de classe em va demanar ajuda per a realitzar una de les tasques que el professor havia manat fer i la meva sorpresa va ser que no recordava RES del que havia fet i descobert per mi sola la setmana anterior. Va ser una decepció per a mi, perquè això significa que vaig saber el funcionament dels programes per atzar i, per tant, no he interioritzat del tot elque he anat aprenent per mi sola. Suposo, però, que tot serà qüestió de pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada